Turc otomà
لسان عثمانى  | |
|---|---|
| Tipus | llengua extinta, llengua històrica, cronolecte i nivells de parla |
| Ús | |
| Estat | Imperi Otomà, Govern de la Gran Assemblea Nacional, Kedivat d'Egipte, República de Caucàsia sud-occidental, Provisional Government of Western Thrace (en)  i Estat de Hatay |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües oguz llengües oguz occidentals turc | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet turc otomà i escriptura àrab |
| Codis | |
| ISO 639-2 | ota |
| ISO 639-3 | ota |
| Glottolog | otto1234 |
| Linguist List | ota |
| IETF | ota |
El turc otomà (en turc otomà لسان عثمانى, Lisân-ı Osmânî; en turc (modern), Osmanlı Türkçesi o Osmanlıca) és la variant del turc utilitzada com a idioma administratiu i literari de l'Imperi Otomà. Contenia nombrosos manlleus de l'àrab i del persa, i en conseqüència era de difícil comprensió per als no lletrats. Tot i així, va exercir una notable influència sobre el turc parlat. S'escrivia amb l'alfabet turc otomà, una versió adaptada dels alfabets àrab i persa.
| Turquès occidental | |||
| Ogur | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Karluk | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Argu | Khalaj | ||
| Siberià | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turc otomà
